Història

Un Hotel diferent

Al buscar en el record la imatge clàssica d'una casa senyorial de principis de segle convertida en hotel, un imagina l'encant d'unes habitacions d'alts sostres, de llits amb dosser, parets revestides amb pesats cortinatges de vellut i immenses llums, veritables escultures de vidre.

Però aquest no és el cas de l'Hotel Torre del Remei. Si bé el model de palauet clàssic reconvertit en establiment hoteler té una llarga tradició a Europa -i, especialment a França- amb els Relais & Châteaux, l'Hotel Torre del Remei és una excepció pel que fa al confort i la qualitat de serveis que ofereix. L'estructura i estil originals de la casa senyorial han estat respectats, però el seu interior s'ha transformat per incorporar tot l'equipament propi d'un hotel de gran luxe. Disseny i tecnologia es combinen en una barreja l'objectiu primordial és fer millor i més agradable l'estada dels seus hostes.

La història de la Torre del Remei

Palau Modernista del principi del segle XX.
La petita història de la Torre del Remei és un episodi de la gran història de la burgesia catalana d'aquest segle, que ha vist com el seu poder creixia, tremolava o canviava de mans a remolc dels grans esdeveniments dels últims cent anys.

A finals del segle passat, Agustí Manaut i Taberner, banquer de professió, va manar construir la Torre del Remei i la va regalar a la seva filla, Blanca Manaut i Uyà. El projecte i construcció va ser encarregat a l'arquitecte Freixa, deixeble de Gaudí, home de prestigi en la seva època i que compta amb obres reconegudes com el Casino Ceretà de Puigcerdà i el castell de Torre de Riu.

La Torre del Remei es va inaugurar en 1910 i en ella van viure inicialment deu dones -incloent el servei-, sense cap representant del sexe masculí.

Durant els primers anys va gaudir de notable prestigi, i era punt obligat de parada i fonda del bisbe Bell-lloc, de la Seu d'Urgell, en els seus viatges a la llavors llunyana vila de Puigcerdà.

En els anys trenta, la història no es va escriure a gust de la família Manaut. En esclatar la guerra civil, els seus ocupants van ser traslladades a Barcelona i la casa confiscada pel govern republicà, que la va destinar primer a escola i després a hospital. No obstant això, l'estructura es va respectar i no va patir remodelacions ni saquejos.

Finalitzada la guerra, la finca va ser restituïda als seus antics propietaris, però no va poder reviure passades glòries, doncs va romandre tancada la major part del temps i només va obrir les seves portes en comptades ocasions. Dues generacions després de la seva inauguració, la Torre del Remei semblava destinada a desaparèixer silenciosa, com havia estat els últims anys, coberta per les fulles que, hivern rere hivern, es desprenien dels arbres, muts testimonis de la seva decadència.

Però els temps treballaven a favor de la Torre del Remei i l'atzar va decidir la jugada: Josep-M. i Loles Boix van ser convidats pels senyors de la casa veïna, des de la qual es podien veure els punxeguts rematades de l'edifici. Captivats per aquella imatge, van traspassar els límits de la finca i van ser seduïts per la màgia que emanava del lloc. Immediatament va sorgir el desig: construir un hotel amb poques habitacions i dotat de tots els elements de confort que ningú pogués arribar a imaginar.

Al febrer de 1989 es va formalitzar la compra de la Torre del Remei i els seus nous propietaris es van posar en contacte amb l'estudi d'arquitectura Espinet-Ubach per encarregar la reforma de l'antiga casa senyorial i convertir-la en l'hotel de gran luxe que és avui dia , es va inaugurar a la primavera de 1991.

Una tradició familiar

Hereu d'una família dedicada al llarg de cinc generacions a l'hostaleria, Josep-Maria Boix és, al costat de Loles, la seva esposa, el propietari, l'ànima i el creador de l'Hotel Torre del Remei.

De l'Hotel és el banquet ofert a la reina Isabel II i el duc d'Edimburg en 1987; el que va oferir la Delegació del Govern a Catalunya la princesa Anna d'Anglaterra al palau reial de Pedralbes a l'octubre de 1998 amb motiu de la seva estada a Barcelona com a membre del Comitè Olímpic Internacional; i també el que van servir als Reis d'Espanya a Sant Sadurní d'Anoia en la celebració de l'aniversari de l'eradicació de la fil·loxera.

La cuina de Josep-Maria Boix ha rebut el Premi Nacional de Gastronomia de 1983 al millor restaurant d'hotel d'Espanya i va ser guardonat el 1987 amb el Premi Nacional de Gastronomia al millor xef de cuina. El 2000, la Torre del Remei ha rebut el Premi a la Millor Carta de Postres d'Espanya.

Las instal·lacion de l'Hotel Torre del Remei

En iniciar la remodelació de la Torre del Remei, tant els seus nous propietaris com l'estudi Espinet-Ubach tenien molt clar que no podien fer -un hotel més-. Havia de ser diferent, no només per la ubicació o l'arquitectura, sinó pel concepte.

L'ampliació es havia de dur a terme respectant l'arquitectura original i les seves proporcions; el tractament de l'espai havia de ser equilibrat, les sales àmplies i fredes havien de donar pas a les habitacions espaioses i còmodes; els elements de confort que volien discrets, sense estridències, però presents per tot arreu; i s'havia treure el màxim partit d'una situació privilegiada, d'uns jardins amb arbres centenaris d'incalculable valor, i d'un paisatge sense parangó.

En entrar, el primer que es troba és un hall de sostre circular obert, que s'obre al menjador, espai il·luminat a través d'alts finestrals amb generoses vistes. A la dreta, un petit saló de lectura i la gran escala que condueix als pisos superiors; a l'esquerra, el menjador privat; sota, en contacte amb la terra, el celler on els millors vins reposen i maduren en silenci ia la temperatura adequada.

Les onze habitacions de l'hotel es reparteixen en tres nivells. Totes són àmplies, amb avantsala, adaptades a l'estructura de l'edifici, i diferents. Mobles dissenyats en exclusiva les fan acollidores i confortables; tots els banys disposen de banyera d'hidromassatge, llençols de fil brodat, TV de pantalla plana i DVD, calefacció per terra i il·luminació nocturna que permet orientar-se sense molestar els altres ocupants. I cada habitació té nom propi -Tossa d'Alp, Pla de la Boira, Prat d'Aransó, Riu dels Estanys, Coma de Das, Puig de Saneja, Puig de Coma Dolça, Prats de Moixeró, Pas dels Gasolans, Pla dels Pastors i Roc d'en Vert-, en nom del paisatge que s'admira des dels balcons o finestres corresponents.

Relais & Chateaux